Dreceres

Ahir vaig estar estudiant davant d'un mirall com una ballarina.

Feia les posicions per poder tocar l'Himne Nacional de Catalunya -mi menor-.

Les digitacions tradicionals m'ho feien molt difícil ja que passar del La (A) al Si natural (B) agut costa molt que surti a la primera i, provant, provant vaig descobrir una drecera que desconec que sigui correcta amb el sistema francès.

Amb el clarinet amb tots els forats destapats surt un SOL, però si tapem els tres últims amb la mà dreta, TAMBÉ. 

Això em dóna prou marge per tenir preparats els dits de la mà esquerra per tal de fer aquest canvi tan emprenyador: La a Si.

S'ha de practicar molt, com tot, però a la llarga pot sortir bé.

Aquest és l'esquema frontal del Clarinet amb els forats corresponents a la mà dreta tapats.

Progressant

Ara ja començo a veure alguns fruits.
La tècnica en altre temps apresa -exercicis de salts, localització de notes, arpegis i fins i tot terceres o quintes- ara les faig amb més agilitat.
Les notes agudes, aquelles que sortien fent galls, ara surten a la primera digitació. Abans les havia de pescar fent escales, ara ja no.
Sóc feliç.

Una mica de llum

Quan ho veia molt negre, quan les notes agudes no sortien, quan els galls eren el denominador comú, ha sortit el sol. La llum s'ha fet visible a tanta tenebra. El SI natural ha sortit vibrant, esplèndit igual que tota l'escala fins DO natural fora del pentagrama.
La llum sempre és bona per encarrilar l'evolució.

Sentir el temps

El Clarinet sent el temps com les persones.
Avui hi havien boires. Feia calor, vent i les notes ni greus ni agudes m'han volgut creure. De fet, els galls han estat l'única melodia de l'estudi. Poca novetat. Més que novetat, retrocés.