Perill, llavi cansat!!!

El llavi cansat és un bon problema a tot clarinetista.
Quan es cansa el llavi tendim a inflar les galtes i això és perillós perquè el so no s'emet bé. És un vici que a la llarga ens pot fer mal.
De vegades ho tenim tan arrelat, que les inflem sense adonar-nos-en. Això pot passar com a conseqüència de tenir el llavi cansat. No l'única.
Els llavis sempre han d'estar durs, un somriure dur, perpetu. Cal treballar l'embocadura! I amb això va molt bé fer escales amb notes llargues.

Com més dura, millor

Això ja m'ho havia dit un clarinetista que aviat tindré el gust que sigui el meu profe.

Per l'embocadura B-40 millor una inxa (canya) dura. De fet en recomanen una a partir del 2,5..

Jo en feia servir, fins ara una del núm. 2. Però s'estoven massa aviat i surten molts galls i les notes no duren gaire, vaja que és bastant irregular..

Avui he provat la del núm. 2,5 i tot ha anat com una seda. S'afinava millor, també. I les melodies sortien més ben lligades...quina diferència!