Com sortir-se'n d'un atzucac?

Des d'un bon començament ho tenia pelut.
Per molt que maquillés el so, per molta B-40, una bona abraçadora, canyes de 2 o 2 i 1/2, per molta bona voluntat i un profe que no val la pena anomenar perquè de profe de clarinet ho és tant com jo o un clarinet baratet com el Bernard, em trobava en un atzucac.
Quan comences o quan compres el primer clarinet no t'has de quedar amb la primera opinió. Jo reconec que tenia pressa abans no apugessin l'IVA al 21 %.
Ara t'adones, quan comences a fer món que et van vendre, pel meu nivell, un clarinet massa dolent.
Potser per un nen que comença, que només fa notes de "Chalumeaux" ja li serveix però jo que tinc uns quants anys -en lliure- dintre Elemental, ja no.
Això sí, després de fer-ho passar per cal Luthier, sona millor que NOU. Sobretot en afinació.
Ara ja veig el final del túnel.
Hi ha claror i segurament un camí ben pautat.
Els Yamaha de Resina, sonen molt bé i ha estat el que m'ha recomanat el meu "profe" nou de clarinet: Albert Peix Arqué.