El primer dia que vaig provar el Yamaha sonava molt bé. Semblava de professional!
L'estat d'ànim d'una Primavera amb molta apatia general i potser amb la por de ser descoberta o que els llavis no anaven prou bé, el so es va rebotar contra mi, encara que jo estés sota el cel, tapada per la teulada: A les Golfes.
Els Yamaha no haurien de canviar l'afinació i, el meu clarinet nou, semblava que sí, després d'un més i escaig de comprar-lo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada