Consolidació

Avui he tingut una estoneta, mentre ma mare estava embadalida mirant la tele, d'agafar el Clarinet.
Aquest matí he passat a net totes les posicions que es poden fer.  Al vespre, m'he tancat a l'habitació que comunica amb les golfes precintades -encara- i l'he fet sonar discretament.  Primer les greus que encara no coneixia prou bé -MI, FA, FA# (SOLb) i SOL#, perquè en el seu moment no me les van ensenyar bé. Després he fet una petita progressió, semi to a semi to fins a les maleïdes agudes: Clau de dotzena destapada. Aquella maleïda clau que amb 4 sessions amb el Freddy Miralda no hi va haver manera. Avui, miraculosament, Sí.
No m'he volgut enredar gaire. Només he consolidat unes quantes: El SI i el DO natural -de les agudes se sobreentén-.
M'he sentit molt feliç encara que l'esquena em feia un mal horrorós per la tensió acumulada per la impossibilitat de tapar correctament els forats.
També m'he comprat uns guants de cotó per provar si d'aquesta manera puc aconseguir una millora en la sonoritat de l'instrument: Tapar forats, principalment; però no hi ha res com les mans nues.
Els guants, de màgics, de moment poc. L'única màgia és la MÚSICA i haver assolit el primer entrebanc.