Ahir tot va anar més rodat.
Vaig apuntalar les peces que m'havia estudiat d'un llibre adaptat al clarinet. I sense fer gairebé res, van sonar totes força bé.
Les més entranyables, vaig començar amb les més fàcils, amb les negres i blanques i alguna rodona de la part mitjana del Clarinet. Amb moltes repeticions d'una mateixa nota, sense variar gaire.
Seguidament, com que tot anava sobre rodes, vaig provar amb quelcom més agosarat. Corxeres i negres i més salts: de sol greu al do.
Alguna escala per entonar la psicomotricitat digital va ser suficient.
En vaig quedar satisfeta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada