Els dits no poden anar de vacances, solia dir-me sempre en Frederic Miralda, el meu primer profe de Clarinet.
I és cert. Els dits han d'estar atents a qualsevol emergència, no poden estar a una gran distància del forat preestablert. Avui ha estat això mateix. Escales amb valors de negra i blanca, alguna prova de melodia coneguda, com ara el segon moviment del Concert per a Clarinet de Mozart -amb el to canviat ja que el meu instrument és en SiB i el del Mozar és en La-, Però qui no se'n pot escapar d'aquestes notes tan boniques, és com caramelet.
Però sobretot gimnàstica digital. Provar que els dits no es moguin de lloc malgrat fer sonar una altra nota.
La mà dreta, no sé per què és molt més fàcil que no pas l'esquerra que és més rebel. Potser serà perquè el clarinet està més subjectat...
Amb la calor que feia les posicions no s'aguanataven i sorgien els galls.
M'he fet un embolic amb les claus i les notes que en sortien. Al final he hagut de posar fi als meus dubtes i repassar les posicions al web del Xavier Bofarull, clarinetista i professor de Clarinet al Conservatori de Reus.
Un cop aclarits tots els dubtes he decidit deixar-ho per un altre moment. Un moment amb menys calor i més tranquil·litat ambiental.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada