Quan he arribat de rebre el nou membre de la família, pentinat i ben vestit per l'ocasió, hem anat a xerrar una estona del futur que tindríem els dos. Amagats com dos clandestins a les golfes, en els temps difícils.
Una maleta negra de plàstic dur contenia la meva il·lusió. Tot ben embalat amb paper i celofan.
L'he muntat com si fos un trenca-closques de mil peces. Amb el greix he untat les juntures de suro i he intentat donar-li vida una altre cop.
La canya que anava de regal era una merda. I he decidit de reciclar una d'antiga que encara guardava com a record.
En Bernard ha fet el ronsa. Com un nen amb sabates noves, li costava caminar. No sonava i m'he deprimit parcialment. O la il·lusió se'm trencaria en mil bocins o eren les meves mans que s'havien entumit pel llarg temps d'estar sense ell.
Les mateixes pegues que en els vells temps de fa més d'un any. Els maleïts forats que no es tapaven prou bé. He provat uns guants minúsculs però no eren per a mi. -Uns de cotó de la meva mà i els dits embolicats amb gasa per fer gruix al diàmetre enxiquit-, podria ser una bona solució...
Després de fer dits una bona estona i convèncer-me que no era culpa del pobre Bernard, l'he desat de nou i he obert l'ordinador per alegrar-me una mica: Beethoven.
Ara arribaran dies de moltes proves, d'escalfament de dits, d'escales i de son.
De tornar a començar malgrat el senyor Bernard li costi posar-se a to.
Una maleta negra de plàstic dur contenia la meva il·lusió. Tot ben embalat amb paper i celofan.
L'he muntat com si fos un trenca-closques de mil peces. Amb el greix he untat les juntures de suro i he intentat donar-li vida una altre cop.
La canya que anava de regal era una merda. I he decidit de reciclar una d'antiga que encara guardava com a record.
En Bernard ha fet el ronsa. Com un nen amb sabates noves, li costava caminar. No sonava i m'he deprimit parcialment. O la il·lusió se'm trencaria en mil bocins o eren les meves mans que s'havien entumit pel llarg temps d'estar sense ell.
Les mateixes pegues que en els vells temps de fa més d'un any. Els maleïts forats que no es tapaven prou bé. He provat uns guants minúsculs però no eren per a mi. -Uns de cotó de la meva mà i els dits embolicats amb gasa per fer gruix al diàmetre enxiquit-, podria ser una bona solució...
Després de fer dits una bona estona i convèncer-me que no era culpa del pobre Bernard, l'he desat de nou i he obert l'ordinador per alegrar-me una mica: Beethoven.
Ara arribaran dies de moltes proves, d'escalfament de dits, d'escales i de son.
De tornar a començar malgrat el senyor Bernard li costi posar-se a to.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada